Negoci sorpresa

A setembre de l’any 2010, l’Ajuntament de Cocentaina i l’Arquebisbat de València van signar un conveni amb la finalitat de restaurar l’església de l’Alcúdia. Segons l’acord, l’Ajuntament va modificar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Mitjançant una requalificació, la casa parroquial (o casa abadia) de l’Alcúdia, un edifici que no s’usa degut al seu mal estat i, va passar de ser sòl dotacional (terreny per a espais o edificis de servei públic de titularitat pública o privada) a sòl residencial (que es pot vendre i construir vivendes). Amb els beneficis que traguera per la parcel·la, l’Arquebisbat de València es comprometia a rehabilitar l’església de Sant Pere en un termini màxim de 10 anys. Fins ací, tot més o menys clar.

Però el passat 3 de gener -primera sorpresa!- la Junta de Govern (formada per PSOE i EU), va autoritzar que l’Ajuntament compre la casa parroquial de l’Alcúdia. L’excusa, i citem textualment, és que “la situació actual del mercat immobiliari està fent en la pràctica molt dificultós obtindre un rendiment mínim al sòl residencial”. Sense eixos diners, l’arquebisbat diu que no pot començar les obres, i afegeix sobre l’estat de la casa abadia que “està arribant a un estat preocupant que pot motivar en curt o mitjà termini que es tinga que procedir a la seua demolició per raons de seguretat si no s’actua sobre el mateix ràpidament”.

Per tant, l’Ajuntament i l’arquebisbat, a petició d’aquest últim, acorden que el primer compre la casa parroquial i el segon destine eixos diners a rehabilitar l’església. Un negoci rodó, almenys per a una de les dues parts que el signen: la casa en runes, que és un problema de l’arquebisbat, passa a ser part de la solució d’un altre problema de l’arquebisbat.

A l’hora de saber per quant ha de comprar l’Ajuntament la casa, l’oficina tècnica municipal fa un informe i -segona sopresa!- li dona un valor de 94.337,65€, dels quals se’n descomptaran 20.000€, que és el que costarà tombar la casa, perquè com ja hem comentat, el seu estat és de ruïna. Si tenim en compte que cases semblants s’estan comprant a Cocentaina per molts menys diners, aquesta valoració resulta curiosa per ser tan “generosa” (gràcies a la butxaca de tots, clar). No sembla ajustada als actuals preus de mercat.

Amb tot, sorgeix una qüestió: si l’Ajuntament de Cocentaina posa diners, si els parroquians de l’Alcúdia estan posant diners (primer com a Ajuntament i després particularment), ací què és el que posa l’arquebisbat? Una casa en mal estat que li resulta impossible de vendre? No cal estudiar-ho massa per adonar-se’n de qui ix beneficiat i qui no tant. El gran benefici és per a una entitat privada (que és molt respectable, però no per això deixa de ser privada), i la pèrdua és ara de tots perquè l’Ajuntament l’ha socialitzada al comprar cara una casa en ruïna.

I malauradament, si fem una passejada al nostre poble, veurem moltes més cases en la mateixa situació. Per tant, altra pregunta: l’Ajuntament va a comprar també les cases d’eixa gent que, degut a la situació del mercat immobiliari, els toca vendre-les a baix preu o no troben comprador? Les adquirirà per un valor molt superior al de mercat? Tampoc cal estudiar-ho massa perquè la resposta és que no.

L’Ajuntament de Cocentaina ha complit la seua part del conveni amb l’Arquebisbat de València. El poble és ara el posseïdor de la casa situada al número 1 del carrer Abadia, a l’Alcúdia, i caldrà pensar què fer amb aquesta propietat. Des del Col·lectiu 03820 proposem que es reconsidere l’enderrocament complet de la casa abadia. Es tracta d’un edifici amb cert interès històric i patrimonial, que degut al seu tipus de construcció presenta alguns elements arquitectònics destacables que en certa mesura es podrien rehabilitar. Pensem que una vegada restaurat, aquest edifici pot ser un magnífic Centre Social en condicions per als veïns i veïnes de l’Alcúdia. Així es milloraria els serveis d’aquest nucli, es recuperaria l’ús dotacional de la parcel·la i es posaria en valor un patrimoni que ara passarà a ser municipal.

Col·lectiu 03820

Lee este artículo en castellano en la revista “El Comtat” de febrero de 2013


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>